Això no és un penjoll, és una arracada

La Júlia feia anys.

 I la Isabel li volia regalar alguna cosa especial. 

Guardava, des de feia temps, una petita arracada desaparellada, d'or, amb quatre gemmes fines, que l'àvia li havia regalat a la néta quan era petitona. I com que la Júlia n'està molt de la padrina, la seva mare va pensar que li faria molta  il-lusió integrar l'arracada en una joia que pogués portar amb ella.

Així doncs, vam començar a pensar com havia de ser aquesta joia tant especial. Havia de ser com ella. Anar bé amb la seva personalitat. Un penjoll sobri, net, gens recarregat i no massa gran i on destaqués allò que era important: l'arracada amb les quatre petites gemmes.

Diumenge passat, tant bon punt la Isabel i la padrina li van fer el regal, em van enviar una foto (moltes gràcies!!). És una fotografia preciosa (tot i que aquí l'hem fet més discreta), on es veu una noia amb els ulls tancats, serena... em dóna la impressió que el disseny del penjoll li escau molt, molt.